The e-lance economy Summary Despite

The e-lance economy

Summary
Despite the wave of big mergers and acquisitions over the past few years, the days of the big corporation - as we know it - are numbered. While the cash flows that they control are growing, the direct power that they exercise over actual business processes is declining. Because modern communications technology makes decentralised organisations possible, control is being passed down the line to workers at many different levels, or outsourced to external companies. In fact, we are moving towards what can be called an "e-lance economy", which will be characterised by shifting coalitions of freelancers and small firms using the Internet for much of their work.

Twenty-five years ago, one in five US workers was employed by one of the top 500 companies. Today, the ratio has dropped to fewer than one in ten. Large companies are far less vertically integrated than they were in the past and rely more and more on outside suppliers to produce components and provide services, with a consequent reduction in the size of their workforce.
At the same time, decisions within large corporations are increasingly being pushed to lower levels. Workers are rewarded not for carrying out orders efficiently, but for working out what needs to be done and doing it. Many large industrial companies - ABB and BP Amoco are among the most prominent - have broken themselves up into numerous independent units that transact business with one another almost as if they were separate companies.
What underlies this trend? The answer lies in the basic economics of organisations. Business organisations are, in essence, mechanisms for co-ordination, and the form they take is strongly affected by the co-ordination technologies available. When it is cheaper to conduct transactions internally, with other parts of the same company, organisations grow larger, but when it is cheaper to conduct them externally, with independent entities in the open market, organisations stay small or shrink.
The co-ordination technologies of the industrial era - the train and the telegraph, the car and the telephone, the mainframe computer and the fax machine - made transactions within the company not only possible but advantageous. Companies were able to manage large organisations centrally, which provided them with economies of scale in manufacturing, marketing, distribution and other activities. Big was good.
But with the introduction of powerful personal computers and electronic networks - the co-ordination technologies of the 21st century - the economic equation changes. Because information can be shared instantly and inexpensively among many people in many locations, the value of centralised decision-making and bureaucracy decreases. Individuals can manage themselves, co-ordinating their efforts through electronic links with other independent parties. Small becomes good.
In the future, as communications technologies advance and networks become more efficient, the shift to e-lanceing promises to accelerate. Should this happen, the dominant business organisation of the future may not be a stable, permanent corporation but rather a flexible network of individuals and small groups that might sometimes exist for no more than a day or two. We will enter the age of the temporary company.

FINANCIAL TIMES

Risultati (Catalano) 1:

L'economia e-llança Resum Malgrat l'onada de grans fusions i adquisicions en els darrers anys, els dies de la gran Corporació - tal com la coneixem - es numeren. Mentre que els fluxos de caixa que ells controlen estan creixent, està disminuint la potència directa que exerceixen sobre els processos de negoci real. Perquè la tecnologia modernes comunicacions possibilita organitzacions descentralitzades, control és es passa per la línia a treballadors a molts nivells diferents, o empreses subcontractades per a exteriors. De fet, ens encaminem cap el que pot ser anomenat una "economia de e-llança", que es caracteritza per turbulentes coalicions de autònoms i petites empreses utilitzant el Internet durant gran part del seu treball. Vint anys enrere, un de cada cinc treballadors dels EUA va ser contractat per una de les 500 empreses. Avui, la proporció ha baixat a menys que un de cada deu. Grans empreses són molt que menys integrada verticalment del que eren en el passat i confien més en proveïdors externs per produir components de i prestació de serveis, amb una conseqüent reducció de la mida de la seva força de treball. Al mateix temps, decisions de les grans corporacions cada vegada més estan sent empès als nivells inferiors. Treballadors són recompensats no per realitzar comandes amb eficàcia, però per treballar fora el que cal fer i fer-ho. Moltes empreses industrials grans - ABB i BP Amoco es troben entre els més destacats - ha trencat-se en nombroses unitats independents que fer negocis amb altres gairebé com si fossin companyies diferents. El que subjau en aquesta tendència? La resposta està en l'economia bàsica de les organitzacions. Organitzacions empresarials són, en essència, mecanismes de coordinació, i prenen forma està fortament afectat per les tecnologies de coordinació disponibles. Quan és més barat a terme transaccions internament, amb altres parts de la mateixa empresa, les organitzacions creixen, però quan és més barat per dur a terme ells externament, amb entitats independents en el mercat obert, organitzacions allotjar-petits o encongir. Les tecnologies de la coordinació de l'època industrial - el tren i el telègraf, el cotxe i el telèfon, l'ordinador central i la màquina de fax - fer transaccions dins l'empresa no només possible sinó avantatjosa. Companyies van ser capaços de gestionar grans organitzacions cèntrica, que proveït amb economies d'escala en la fabricació, comercialització, distribució i altres activitats. Gran era bo. Però amb la introducció dels ordinadors personals potents i xarxes electròniques - les tecnologies de la coordinació del segle XXI - l'equació econòmica canvia. Perquè la informació pot ser compartida instantàniament i econòmica entre molta gent en molts llocs, disminueix el valor de la presa de decisions centralitzat i burocràcia. Individus pot gestionar, coordinar els seus esforços mitjançant enllaços electrònics amb altres partits independents. Petit esdevé bona. En el futur, com avançar en tecnologies de comunicació i xarxes de ser més eficients, el canvi a l'e-lanceing promet accelerar. Si això passa, l'organització d'empreses dominants del futur no pot ser una empresa estable i permanent sinó més aviat una xarxa flexible dels individus i grups reduïts que podria a vegades existeixen durant més que un dia o dos. Entrarem a l'edat de l'empresa temporal. TEMPS FINANCERS

Risultati (Catalano) 2:

L'economia d'e-lance Resum Malgrat l'onada de grans fusions i adquisicions en els últims anys, els dies de la gran corporació - tal com la coneixem - estan comptats. Si bé els fluxos d'efectiu que controlen estan creixent, el poder directe que exerceixen sobre els processos de negoci reals està disminuint. A causa de que la tecnologia de les comunicacions modernes fa que les organitzacions descentralitzades possible, el control es passa baix de la línia als treballadors en molts nivells diferents, o subcontractat a empreses externes. De fet, estem avançant cap al que podríem anomenar una "economia i-lance", que es caracteritza pel canvi coalicions d'autònoms i petites empreses a través d'Internet durant gran part del seu treball. Fa vint anys, un de cada cinc dels EUA treballadors va ser contractat per una de les 500 principals empreses. Avui dia, la proporció s'ha reduït a menys d'un de cada deu. Les grans empreses estan ara integrats verticalment menys del que eren en el passat i es basen cada vegada més en proveïdors externs per produir components i prestació de serveis, amb la consegüent reducció en la grandària de la seva força de treball. Al mateix temps, les decisions dins de les grans empreses són cada vegada més sent empès a nivells més baixos. Els treballadors són recompensats no per dur a terme les ordres de manera eficient, però per a l'elaboració del que cal fer i fer-ho. Moltes grans empreses industrials - ABB i BP Amoco es troben entre els més destacats - han trencat dalt en nombroses unitats independents que tramiten negocis entre si, gairebé com si fossin empreses independents. El que subjau a aquesta tendència? La resposta està en l'economia bàsica de les organitzacions. Les organitzacions empresarials són, en essència, els mecanismes de coordinació, i la forma que prenen està fortament afectats per les tecnologies de coordinació disponibles. Quan és més barat per fer transaccions internes, amb altres parts de la mateixa empresa, les organitzacions es fan més grans, però quan és més barat per dur a terme externament, amb entitats independents en el mercat obert, les organitzacions es queden petits o s'encongeixen. Les tecnologies de coordinació de l'era industrial - el tren i el telègraf, el cotxe i el telèfon, l'ordinador central i la màquina de fax - realitzat transaccions dins de l'empresa no només és possible sinó avantatjosa. Les empreses van ser capaços de manejar grans organitzacions al centre, la qual cosa els proporciona amb economies d'escala en la fabricació, comercialització, distribució i altres activitats. Gran era bo. Però amb la introducció dels ordinadors personals de gran abast i les xarxes electròniques - les tecnologies de coordinació del segle 21 - l'equació canvia econòmics. Atès que la informació pot ser compartida de forma instantània i econòmica entre moltes persones en molts llocs, el valor de la presa de decisions i la burocràcia disminueix centralitzats. Els individus poden gestionar ells mateixos, coordinant els seus esforços a través d'enllaços electrònics amb altres parts independents. Petit torna bo. En el futur, com les tecnologies de comunicacions per avançat i les xarxes es tornen més eficients, el canvi a e-lanceing promet accelerar. En aquest cas, l'organització empresarial dominant del futur no pot ser una corporació estable i permanent, sinó una xarxa flexible d'individus i grups petits que podrien existir de vegades per no més d'un dia o dos. Anem a entrar en l'era de la societat temporal. TEMPS FINANCERS